Iniciativa d'Esquerres (sorgida d'una escisió d'Esquerra Unida de les Illes Balears) i Els Verds volen formar un únic partit. El portaveu d'Els Verds de Mallorca, Miquel Àngel Llauger, digué dissabte que "Volem crear un subjecte polític nou i unificat". Les intencions de la seva formació son d'unir forces amb Iniciativa d'Esquerres de manera oficial i a partir del mes de novembre. Can Alcover, a Palma, va ser el punt de trobada per a les executives de les dues forces d'esquerra. Segons Llauger, "caldrà pensar quina forma orgànica prendrà la unió dels dos partits". El coordinador d'Iniciativa d'Esquerres, David Abril, explicà que "som diferents però tenim moltes coincidències ideològiques". La nova formació farà que el vot a l'esquerra del PSIB-PSOE estigui més dividit que mai a Mallorca: ERC, Entesa x Mallorca, PSM-Entesa Nacionalista, Iniciativa d'Esquerres-Verds, Esquerra Unida, i potser algun mes.

El passat divendres el TC ha fet pública la sentència sobre l'Estatut. Aquest document consta de 881 pàgines, amb 14 articles considerats inconstitucionals, la interpretació vàlida d'uns 23 articles i 4 disposicions addicionals. Pel que fa als detalls de la sentència destaquen les que fan referència al mode d'interpretar els articles sobre el finançament, la justícia o la llengua.
El terme "nació" es considerat pel TC que no es pot incloure ja que de nació només hi ha una, l'espanyola. Pel que fa a la llengua, és considera que el català "és llengua d'ús normal, però no l'única". En el tema de les infraestructures el TC preveu una inversió de l'Estat Català en l'equivalent al seu PIB, però que l'estat no esta obligat a complir-la.
La sentència també ha opinat a referència al finançament considerant que la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals ha d'estar sotmesa a un òrgan multilateral superior, com el Consell de Política Fiscal i Financera, que aplega totes les comunitats, la coordinació del qual correspon únicament a l'Estat.
I per últim pel que fa als símbols nacionals i els drets històrics consideren que aquests són la senyera, l'himne i la Diada, però que representen una "nació" sense valor jurídic segons la definició de la Constitució, ja que és constituïda com una comunitat autonòmica.

El Comitè Artístic de l'Eurocambra, responsable d'exposar les donacions que es fan al Parlament Europeu i garantir que no generin controvèrsia política, ha admès que la presència de "símbols semblants als que utilitzava el règim de Franco" a l'original de la Constitució del 1978 -ja en període de transició- "podria resultar ofensiva", i ha decidit retirar-los.
L'exemplar amb la firma del rei Joan Carles I esta exposada en una vitrina de la seu de Brussel.les des de l'any 1996 que el Congrés dels Diputats la va donar, aquesta esta oberta per una pàgina on es veuen clarament els símbols franquistes de l'àguila, el jou i les fletxes, i el lema "Una, grande y libre".
Aquest fet no agradava als eurodiputats catalans, ni tampoc als alemanys i italians, que, encapçalats pel republicà Oriol Jorqueres, van fer arribar una queixa formal al Comitè Artístic de l'Eurocambra perquè els retiressin.
Des de Brussel·les és considera que seria "incorrecte" retornar un regal "rebut d'un Parlament elegit democràticament", i és per això que no retirarà completament la Constitució sinó que només l'exposarà oberta per una altra pàgina on no apareguin símbols franquistes.